dissabte, 10 / maig / 2008

Solidaritat amb Franki


FRANKI LLIBERTAT!

Com ja sabeu, dilluns 28 d’abril a primera hora del matí, quan en Francesc, en Franki, sortia de casa en direcció cap a la feina, una patrulla de mossos de paisà van detenir-lo i el van dur fins a la presó Model de Barcelona on resta des d’ahir al mòdul d’ingressos. Ningú havia avisat a la seva advocadessa ni al mateix implicat, en Franki. Recordem que en el judici es van vulnerar drets fonamentals ja que cap dels policies el podia situar al lloc dels fets. Terrassa està commocionada, perplexa i rabiosa. En Franki des d’ahir no està entre nosaltres: l’han empresonat!

L’han posat a la presó sota l’acusació d’esparracar una bandera espanyola del balcó de l’ajuntament una tarda de juliol mentre es feia una cercavila pública i festiva per demanar la retirada dels símbols espanyols i europeus de l’ajuntament de Terrassa, tal i com s’ha fet a molts d’altres ajuntaments dels Països Catalans.

Des de Terrassa tenim clar que hi ha responsables que en Franki avui no estigui entre nosaltres:

- L’Ajuntament de Terrassa perquè va interposar la denúncia.

- El titular del jutjat penal núm 2, l’any 2003 Enrique Rovira del Canto, que va dictar la sentència i l’actual titular, Maria del Prado Garcia Bernalte, que l’ha executat.

- El govern tripartit de la generalitat que ha permès que un jove sigui empresonat per aquests fets.

- Les lleis espanyoles, que després de 30 anys del final teòric de la dictadura, encara mantenen vigents suposats delictes com l’ultratge als símbols espanyols.

Aquesta és la veritable cara del PSOE i dels seus aliats, aquesta és la cara del PSC i els seus còmplices mal anomenats Iniciativa i Esquerra Republicana.

Perquè cal recordar que aquest no és un fet aïllat sinó que altres tribunals espanyols han impulsat diferents sentències amb resultat de multes i embargaments als acusats de cremar fotos del Borbó fa molt pocs mesos. I no ens extendrem en recordar altres casos de repressió viscuts a Terrassa (okupació, assetjament policial,…) o a altres localitats com Vilafranca del Penedès, Torà, vila de Gràcia, etc.

Nosaltres sabem que la justícia és selectiva i que en aquest cas, com en d’altres, s’està jutjant a un jove políticament actiu i compromès amb les diverses lluites que qüestionen l’ordre establert per tal d’aconseguir un món més just i més lliure, defensant valors com la llibertat d’expressió, que s’han vulnerat amb el seu empresonament.

Nosaltres som amics i amigues, companys i companyes d’en Franki. Però també – i sobretot- compartim amb ell les ganes, la força i la persistència per qüestionar i posar en evidència que la política també es fa al carrer.

Més que mai, megàfon en mà, no ens cansarem mai de cridar:

FRANKI LLIBERTAT!!


www.llibertatfranki.org

dimecres, 20 / febrer / 2008

Pixel Art

Mireu quines currades, aquestos japonesos són uns artistes.

Vos enllace directament la web ja que la portada és tremenda i no cap ací:

Lovepixel

diumenge, 17 / febrer / 2008

Traumàtic final de "Oliver i Benji"

Recordeu la mítica sèrie anime d'Oliver i Benji? Quants hem volgut ser com ell de major! Jo fins i tot me feia el monyo com ell!

Doncs ara corre per la xarxa un rumor, a l'igual que aquell del "vertader final de Doraemon", sobre el vertader final d'aquesta sèrie. Encara que té tota la pinta de ser només això, un rumor, és massa tràgic! Dóna un mal rotllo impressionant, ahí va:


Se suposa que està jugant una final d'un Mundial Brasil-Japó, de sobte Oliver xuta a porteria i la pantalla queda totalment en blanc.
La següent escena és Oliver despertant en un hospital, de xicotet, i sa mare alçant-se sorpresa.
Oliver li diu emocionat: Mare he somiat que guanyava un Mundial amb Japó!

La mare el mira plorant i l'abraça, la càmera s'allunya i se veu a Oliver sense cames...

I ara és quan recordem el primer capítol (Un gran somni) on Oliver de xicotet se salva gràcies a un baló de ser atropellat per una furgoneta.

Llegenda urbana, però tela!

dijous, 14 / febrer / 2008

Una mica de música

Actualització ràpida entre les mil coses que ocupen el meu temps per posar una mica de música:

Stereotone

Working Vibes (Nou cd -no tan nou ja- )


Alberto Gambino


Per molt ocupat que estigam sempre hi ha temps per escoltar algo de música!

divendres, 18 / gener / 2008

Hooligans, el joc per a PC

Últimament no tinc molt de temps i he deixat molt de banda el blog, hui no és que en tinga precisament (l'actualització serà un "copy paste" per variar) però és que em feia gràcia açò i volia compartir-ho: El joc d'estratègia de Hooligans, storm over Europe!

Un joc de l'estil Age of Empires però de conya.El vaig descobrir buscant una "còpia de seguretat" de la pel·lícula "This is England" (pel·lícula que està prou bé per cert) . Vos copie un resum i algunes imatges del joc:

En Hooligans empezamos con un pequeño grupo de ultras, los pasos iniciales para aumentar su número son dos. Lo primero conseguir fondos para financiar nuestra campaña y comprar las entradas del partido, para ello no dudaremos a la hora de atracar tiendas o levantar la cartera a los pacíficos ciudadanos.
El segundo paso, encontrar una sede social o en otras palabras hacernos con un pub donde emborracharnos y reclutar nuevos fanáticos para nuestra causa.
En cuanto a los personajes existen varios tipos. Los que se dedican a repartir mamporros, otros que se encargan de robar coches o los que manejan armas.
El papel más importante recae en el líder que se encargara de dirigir a la tropa y de lanzar cánticos y arengas para subir la moral. Moral que también podemos aumentar a base de alcohol, drogas y sexo.
Nuestro adversarios se dividen en dos grupos. La policía se encargará de restablecer el orden cuando empecemos nuestras particulares batallas campales, pero lo que resulta más molesto es que nos impedirán llegar al estadio.

Por otro lado, se encuentra la hinchada rival que tampoco dudará en utilizar la fuerza para hacernos volver a casa con el rabo entre las piernas.
Para sembrar el terror por Europa contamos con la posibilidad de personalizar nuestro grupo de Hooligans al indicar el equipo al que seguimos por todo el viejo continente en más de 10 niveles en solitario o 5 en Red.
Aún así, no falta el sentido del humor en un juego que trata una realidad tan violenta, es divertido ver al típico hooligan barrigón deambular borracho y realizando todo tipo de estupideces.


Características del juego

El juego muestra la clásica perspectiva isométrica, con unos personajes pequeños pero bien definidos y con unas animaciones aceptables.
Una parte que no se ha cuidado es la inteligencia artificial de la computadora pero que representa fielmente a la de los hooligans: no muy lúcida. Otro aspecto destacable, la música cañera de la banda sonora del juego que no desentona en lo más mínimo con la temática del mismo. En definitiva, no recomendado para menores de edad.

Requerimientos :
-Windows 98, ME, 2000, XP
-Pentium II 300 -64MB RAM
-Tarjeta de sonido de 16 bit

-Tarjeta gráfica de 4Mb compatible con Directx 8.0
-Lector CD
-300Mb de espacio en el disco duro


Aquest joc por crear polèmica, i la realitat d'aquest vos sembla vomitiva, però que voleu que vos diga, és un joc que per desconectar una estoneta està bé i a mi m'ha fet gràcia!

El podeu descarregar directament des d'ací (Megaupload).

dijous, 8 / novembre / 2007

Constantí Llombart i Revolució Cantonal Valenciana

Hui una altra d'eixes actualitzacions ràpides i copy-pastes per no variar, però aquesta vegada vos deixe amb un personatge molt important en la història del País Valencià i del qual es desconeixen moltes coses: Constantí Llombart.

Ràpida i curta biografia trobada a la Viquipèdia:

Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu pseudònim de Constantí Llombart (València 1848-1893) fou un escriptor valencià i activista valencianista.

Constantí Llombart fou un dels escriptors més representatius en llengua catalana del segle XIX al País Valencià i impulsor de la Renaixença valenciana. Va destacar per la seua activitat política republicana, pel seu valencianisme i per la varietat dels seus escrits, de caire filològic com la reedició del Diccionari Escrig amb un assaig nou d'ortografia, un compendi biobibliogràfic d'autors valencians: Los fills de la morta viva; textos de caràcter polític, traduccions al castellà de Jacint Verdaguer, epigrames i publicacions periòdiques com Lo Rat Penat que destaquen per l'humorisme i la sàtira, a més d'obres de creació com poesia o teatre.

Llombart va ser un personatge molt actiu en la València de finals de segle XIX, amb una dimensió social que cap altre escriptor va poder assolir. Políticament fou republicà i amic personal de Vicente Blasco Ibáñez, a qui va convèncer perquè escrivís en valencià les primeres novel·les. A ell es deu la creació de l'associació Lo Rat Penat, el primer intent d'aplegar valencianistes de totes les classes interessats pels problemes nacionals tot i defensant tant la valencianitat com la unitat lingüística, seguint les Normes de Castelló.


Però poques voltes ens parlen del seu gran paper a les Revoltes Cantonals (Enllaços a Wikipèdia: Castella 1, "Revolución Cantonal" 2 / Català 1, Revolució del Petroli 3). I vos pose aquestos enllaços per que ho mireu per damunt, ja que d'entrada el cantonalisme a València va ser prou fort i va durar més del que ahí es diu i partia d'un recolçament bàsicament proletari, al contrari del que a la wikipèdia expliquen.
Així mateix els forats trobats a les Torres de Quart de València són produits pels canons de les tropes encarregades de dissipar aquesta revolta i no produits en la "Guerra de la Independència" com l'ajuntament de València va afirmar fa cosa d'un any.

Fins i tot hi ha una tradició a València el 18 de Juliol de cada any, on durant la desfilada d'una banda musical, al passar per un carrer que a pesar meu no recorde quin és, la banda passa en silenci i la gent acostuma (o acostumava) a plorar, en record de les víctimes d'esta repressió encarregada d'apagar el moviment cantonal valencià.


Fins ací m'arriba, perdó per no poder donar fonts, és una actualització ràpida i una mica improvisada, en breu tindreu més informació i més clara i vos parlaré per exemple de com els sòviets de Petrogrado es fixaren per prendre exemple en la comuna de València.

Vos deixe, com a curiositat més que res, amb la web de l'Associació Cultural i Republicana Constantí Llombart.

dijous, 1 / novembre / 2007

No hi ha límits per la imaginació

I seguint en la línia d'actualitzacions ràpides i simples vos deixe amb les animacions surrealistes de "Cyriak", podeu vore alguns gifs solts o un vídeo que els recopila tots amb una música que encara li dóna més fantasia!






Com podria ocupar 5 pàgines mostrant els gifs vos deixe amb la galeria que podeu trobar a la seua pròpia web.

:::A continuació el vídeo del que vos habia parlat:::


I a més, buscant buscant he trobat açò també d'un tal Paul Robertson (per a mi fins ara desconegut) que també treballa l'anomenat "pixel art"::