Ràpida i curta biografia trobada a la Viquipèdia:
Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu pseudònim de Constantí Llombart (València 1848-1893) fou un escriptor valencià i activista valencianista.
Constantí Llombart fou un dels escriptors més representatius en llengua catalana del segle XIX al País Valencià i impulsor de la Renaixença valenciana. Va destacar per la seua activitat política republicana, pel seu valencianisme i per la varietat dels seus escrits, de caire filològic com la reedició del Diccionari Escrig amb un assaig nou d'ortografia, un compendi biobibliogràfic d'autors valencians: Los fills de la morta viva; textos de caràcter polític, traduccions al castellà de Jacint Verdaguer, epigrames i publicacions periòdiques com Lo Rat Penat que destaquen per l'humorisme i la sàtira, a més d'obres de creació com poesia o teatre.
Llombart va ser un personatge molt actiu en la València de finals de segle XIX, amb una dimensió social que cap altre escriptor va poder assolir. Políticament fou republicà i amic personal de Vicente Blasco Ibáñez, a qui va convèncer perquè escrivís en valencià les primeres novel·les. A ell es deu la creació de l'associació Lo Rat Penat, el primer intent d'aplegar valencianistes de totes les classes interessats pels problemes nacionals tot i defensant tant la valencianitat com la unitat lingüística, seguint les Normes de Castelló.
Però poques voltes ens parlen del seu gran paper a les Revoltes Cantonals (Enllaços a Wikipèdia: Castella 1, "Revolución Cantonal" 2 / Català 1, Revolució del Petroli 3). I vos pose aquestos enllaços per que ho mireu per damunt, ja que d'entrada el cantonalisme a València va ser prou fort i va durar més del que ahí es diu i partia d'un recolçament bàsicament proletari, al contrari del que a la wikipèdia expliquen.
Així mateix els forats trobats a les Torres de Quart de València són produits pels canons de les tropes encarregades de dissipar aquesta revolta i no produits en la "Guerra de la Independència" com l'ajuntament de València va afirmar fa cosa d'un any.
Fins i tot hi ha una tradició a València el 18 de Juliol de cada any, on durant la desfilada d'una banda musical, al passar per un carrer que a pesar meu no recorde quin és, la banda passa en silenci i la gent acostuma (o acostumava) a plorar, en record de les víctimes d'esta repressió encarregada d'apagar el moviment cantonal valencià.
Fins ací m'arriba, perdó per no poder donar fonts, és una actualització ràpida i una mica improvisada, en breu tindreu més informació i més clara i vos parlaré per exemple de com els sòviets de Petrogrado es fixaren per prendre exemple en la comuna de València.
Vos deixe, com a curiositat més que res, amb la web de l'Associació Cultural i Republicana Constantí Llombart.
